Aquest blog té un objectiu bàsic: respondre a preguntes que em fan nenes i nens i que em semblen importants de compartir i respondre.
Per què? Primerament perquè són preguntes boníssimes. Sabeu aquells estudis de Grau Superior en Preguntòleg Professional que no existeixen? Doncs no existeixen perquè als adults ens faria por crear uns estudis en què els nens fossin millors que nosaltres.
També les vull escriure, i respondre, perquè em semblen útils. En molts sentits: útils per a mi, perquè em fan pensar en temes importants; útils per a les nenes i els nens, perquè així és com s'aprèn; útils, en fi, per a tu, que les pots llegir i, potser, fer-ne alguna cosa.
Preguntes-respostes bàsiques per explicar aquest blog:
- Totes les preguntes que apunto les han fetes nenes i nens?
- Totes les respostes que apunto les he dites a nenes i nens?
No. Per diversos motius: en primer lloc, no sempre hi ha l'espai i el temps propicis per a fer-ho. Us imagineu respondre a preguntes sobre la mort mentre es fa fila per anar a classe? En segon lloc, no sempre els infants poden escoltar la resposta. Hi ha nens i nenes que fan la pregunta però no tenen l'interès i la paciència d'escoltar la resposta, n'hi ha que no tenen la maduresa i n'hi ha que no tenen la confiança (o altres mil motius). En tercer lloc, hi ha contextos que no permeten aquestes respostes: hi ha temes que no es poden tractar amb els nens dins d'una escola, que "són temes que hauries de preguntar als teus pares". Aprofito per dir que això no em sembla bé: precisament, si ho pregunten a algú que no són els pares, no serà perquè als pares no ho pregunten? No tenim el deure, com a persones adultes, de respondre a les demandes sinceres de coneixement que fan els infants? Entenc la posició "política" de l'escola al respecte, però també em sembla que s'hauria de superar d'alguna manera.
Què vull dir amb això? Que hi ha respostes que he dit als nens, i que transcric aquí tan fidelignament com puc, i que hi ha respostes que només he pensat dins el meu cap, imaginant com faria si ho parlés amb aquell nen o aquella nena.
- Incentivo els nens a pensar en aquests temes?
No, són preguntes que surten completament dels seus caps. Els nens tenen aquestes inquietuds. I bé que fan.
- Per què hi ha tantes preguntes sobre sexe i gènere?
La meva opinió: són temes que inquieten a infants a partir de certa edat, i dels que poques vegades troben respostes satisfactòries perquè els adults els tractem com si fóssin tabús. Quando sarai grande saprai perchè, però mentrestant, ara mateix, aquestes nenes i aquests nens tenen aquests dubtes, i ningú els els està responent. Per això pregunten: perquè volen saber.
- Sóc una adoctrinadora del gènere que s'ha infiltrat en el món educatiu, camuflant-se de monitora de lleure, per complir el pla malèfic i secret d'adoctrinar tots els menors d'edat en el feminisme?
Clar que no.
- Sóc feminista?
Clar que sí.
- Faig servir sempre genèric femení, plurals en e o en x?
Sí i no i depèn. Quan em ve de gust.
- Per què són importants les preguntes que fan els infants?
Primerament, perquè són persones amb desig d'aprendre. En segon lloc, perquè ignorar les preguntes que et fa una persona, o el seu desig d'aprendre, em sembla poc respectuós. En tercer lloc, perquè els nens estan descobrint un món nou, i en fan preguntes. Els adults, que fa temps que ballem en aquest món, el vivim com si fos "normal", mentre que els nens i les nenes tenen la capacitat de qüestionar-se'l més.
- Realment responc així a nens i nenes?
Sí. Crec que és bo parlar clar i sense embuts. Deixar de banda els prejudicis i respondre de forma sincera a una pregunta no sempre és fàcil, però és bo. Fer l'esforç d'explicar una cosa pensant en un interlocutor-persona petita també serveix per a una mateixa: aprenent a explicar les coses de forma planera les entenc millor.
Hi ha una senyora que no conec, que és jutge(ssa?) i és francesa, que diu: "els nens tenen la capacitat de resoldre qualsevol problema del qual se'ls hagi donat la informació necessària". Per què hauríem de negar-los aquesta informació?
- Aleshores, aquest blog per a qui és?
Per a mi i, si vols, per a tu. I per a qui tu creguis que pot servir.
Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada